1. No són biodegradables ja que resisteixen a la humitat i a altres agents atmosfèrics.
2. Per obtenir-los calen energia i productes químics provinents, sobretot del petroli.
3. La incineració d’alguns plàstics, com el PVC emet gasos molt contaminants.
Els plàstics es reciclen poc perquè és difícil i costós tornar-los a manipular. Cada tipus de plàstic té uns requeriments específics per al reciclatge.
Per facilitar la identificació dels diversos tipus de plàstics, els envasos porten un codi que permet diferenciar-los. Aquesta classificació és un codi numèric de l’1 al 7 i rep el nom de sistema SPI i té com a símbol un triangle format per tres fletxes que vol representar el concepte de reciclatge.
Actualment els tipus de plàstics que més es reciclen són:
Polietilè d'alta densitat (PEAD o HDPE): Plàstic que es recull en més quantitat, prové de les ampolles de detergents i d’altres productes de neteja. Un cop separat es tritura i es torna a utilitzar com a matèria primera per a la fabricació d’altres objectes de plàstic que no siguin d’ús alimentari.
Polietilè d'alta densitat (PEAD o HDPE): Plàstic que es recull en més quantitat, prové de les ampolles de detergents i d’altres productes de neteja. Un cop separat es tritura i es torna a utilitzar com a matèria primera per a la fabricació d’altres objectes de plàstic que no siguin d’ús alimentari.
Politereftalat-etilè: S'obté d'una matèria primera d’important valor econòmic. Un cop triturat es transforma en fibres per farcir anoracs, sacs de dormi... i fins i tot es possible tornar a elaborar ampolles del mateix tipus.
El procés de reciclatge es compon de diverses fases:
1. Recollida dels plàstics a partir de la selecció de deixalles en origen.
2. Classificació dels tipus de plàstics.
3. Trituració i reducció de la mida de l’objecte o envàs.
4. Fosa per obtenir l’escòria de plàstic que serà processada.
