Metalls no fèrrics

Els metalls no fèrrics són:

-Alumini: Es troba en el feldspat, en el caolí, en la mica, en el corindó i també forma part de moltes pedres precioses, també es troba a la criolita i a la bauxita, que és el mineral de l’alumini per excel·lència. És de color blanc platejat i lluent, és un metall molt lleuger però amb bona resistència, és bon conductor de la calor i de l’electricitat i és força dúctil i mal·leable. L’alumini es treballa amb facilitat.

Amb aquest metall es poden fabricar automòbils, embarcacions, làmines per embolicar aliments.

-Coure: És el primer metall que els humans van usar amb finalitats tecnològiques. Primer es va treballar en fred, però aviat es va descobrir que era molt millor treballar-lo en calent. D’aquí en va sortir el primer aliatge.

És un metall de color vermellós, és el millor conductor de la calor i de l’electricitat després de la plata, és mal·leable i dúctil. Es treballa amb facilitat i és força resistent  a la corrosió.

S’usa per a fabricar fils elèctrics, canonades per a conduccions d’aigua i gas. 

-Bronze: es va descobrir fa prop de 5000 anys, s'utilitzava per a fabricar armes, eines i objectes decoratius.

Consisteix en un aliatge de coure en un 90 % i d'estany en un 10 %.

És un material molt dur, resistent, fàcil d'emmotllar, te una elevada ductilitat, fon amb facilitat, el seu aspecte és agradable i te una sonoritat excel·lent. S’usa per fabricar tubs, planxes i filferros, campanes...

-Llautó: és un aliatge de coure (70%) i zinc (30%). Aquest metall és daurat, fàcil de treballar, dúctil i mal·leable. És bon conductor del corrent elèctric. S’utilitza per fabricar aixetes, instruments musicals, poms de portes...

-Estany: És de color blanc brillant, és molt tou i mal·leable i no s'oxida a temperatura ambient.

Formant aliatge amb el plom, s’utilitza molt en soldadures de tubs de coure a les instal·lacions domèstiques i en les soldadures de components electrònics. També s’usa per recobrir l’acer per tal d’evitar-ne la corrosió. Quan utilitzem l’estany per protegir l’acer en resulta el material que coneixem com a llauna.

-Plom: El plom és un metall gris platejat, molt dens, tou, mal·leable i bon conductor de la calor i l’electricitat. S’utilitza en la protecció contra les radiacions perilloses, per fabricar bateries i acumuladors i com a additiu del vidre per augmentar-ne el seu pes i la seva duresa.

-Zinc: És un metall de color blanc blavós, es molt mal·leable i resistent a la corrosió però te una escassa resistència mecànica. S’usa com a aliatge amb el coure per obtenir llautó i a per a cobertes d'edificis. Quan l’acer es recobreix amb zinc en resulta l’acer galvanitzat.

-Crom: Aquest metall es de color blanc. És fràgil però dur i molt resistent a la corrosió.

S'utilitza per a fabricar l'acer inoxidable, també l’acer per a eines i com a revestiment d'altres metalls per protegir-los de la corrosió i millorar-ne el seu aspecte. La tècnica de revestiment amb crom s’anomena cromatge.

-Titani: És un metall de color gris lluent. La seva obtenció és molt difícil per això resulta car. És molt dur i molt resistent a la corrosió. És molt usat en la fabricació de turbines dels motors d’avions i de les centrals elèctriques perquè té una gran resistència als esforços mecànics, a la corrosió i a les altes temperatures.