Com obtenim els plàstics?

Avui dia la majoria dels plàstics es fabriquen a partir del petroli. El petroli cru no te cap utilitat, aquest patirà una sèrie de transformacions fins a obtenir altres productes més útils. 
Aquest procés s’anomena refinació i consta de dos processos bàsics: 
Destil·lació: consisteix en posar el petroli en la columna de funcionament, un gran dipòsit vertical que s’escalfa fins que bull (350-400ºC). Cadascuna de les substàncies es podrà extreure a una determinada alçada de la columna. Amb aquest procés s’aconsegueix separar el gasoil, el gas, l’èter de petroli, la benzina i el quitrà. La benzina és el més important per a l’elaboració dels plàstics.
Cracking: (trencar), s’aplica a la benzina i s’aconsegueix separar encara més els seus components. Amb el cracking obtenim etilè, propilè, estirè... que seran les molècules de partida per a sintetitzar els plàstics.
Tots els plàstics tenen una característica comuna: estan fets de molècules gegants i cada molècula pot estar formada per centenars de milers d’àtoms units formant una llarga cadena. Normalment la cadena principal està formada per àtoms de carboni. Els plàstics són, per tant, materials orgànics constituïts per macromolècules.
Només es consideren plàstics els materials que poden ser emmotllats en calent i mantenen la forma un cop freds.
Els plàstics es produeixen per la transformació de les substàncies naturals o per la síntesi a partir dels productes extrets del petroli, del gas natural o del carbó. Tots aquests productes tenen Carboni i Hidrogen i de vegades Oxigen, Nitrogen i Sofre. 
Les molècules gegants s’han format a partir de la unió de molècules més petites. La molècula final és un polímer i les molècules petites inicials són monòmers. La síntesi s’aconsegueix per mitjà de calor, de pressió o afegint productes químics. 
Segons la forma i la mida dels monòmers i segons el tipus d’enllaç s’obtenen productes amb propietats diferents.
Els plàstics els podem obtenir a partir de tres processos diferents:
Polimerització: es creen polímers lineals i sempre es parteix de monòmers que tinguin un doble enllaç. 
Policondensació: els monòmers s’ajunten per eliminació d’una petita molècula feta d’àtoms de dos monòmers. La molècula resultant pot tenir formes molt diverses.
Poliaddició: s’enllacen monòmers de naturalesa diferent.

polimerització

policondensació

poliaddició